Web animalets

El Sr. Tiu és un pardal que vam trobar a una escola de Vilafranca. Havia caigut del niu i el vam adoptar. De seguida vam veure que era un ocellet molt fràgil i d'intel·lecte limitat. Li manquen dos dits de la pota dreta, que segurament va perdre al caure del niu. És extremadament espantadís, a un nivell que si se li apropa una persona que coneix de tota la vida amb una peça de roba d’un color diferent de l’habitual, surt volant i fuig com si s’acabés el món. Menja molt ràpid, com si algú o alguna cosa li hagués de prendre el menjar del seu platet. No suporta els canvis, i és per això que la seva gàbia ha sigut sempre igual. Tampoc es deixa tocar. Amenaça fent petar el bec quan se li apropa una mà, o algun altre objecte que ell percep com a enemic o perillós. I és un problema per quan el traiem perquè voli, perquè per fer-lo tornar a entrar, hem d’apagar tots els llums i agafar-lo per sorpresa, ja que ell tampoc entra pel seu compte a la gàbia. Quan se li apropa la cotorra, tots dos es tenen por, però només quan són molt a prop. Lluiten perquè estiguem per ells i no per l’altre, quan els traiem plegats. Quan estan sols, cadascun a la seva gàbia, fan un cor musical que fa goig de sentir. Mentre la cotorra xerra, el Sr. Tiu s’hi afegeix piulant pel seu compte. Es banya en un platet de plàstic blau, i en acabat, dedica una bona estona en assecar-se prop del paper de cuina que hi ha a la seva gàbia. Cada cop es fa més gran, i acostuma a adormir-se sobre una espatlla, una cama, o una flor artificial, molt sovint.