Web animalets

La damisel·la del grup va ser la segona a arribar a casa nostra, fa gairebé dos anys, provinent de Barcelona. El seu cos és d'un blau molt pàl·lid, té les ales blanques i les potes rosadetes com una rateta. Està molt ben proporcionada. És extremadament carinyosa amb les persones, li agrada jugar a “guerres” amb els dits de les mans i acabar amb una tanda de pessigolles a la panxa, i no ens ha picat mai a la vida. Ara bé, amb els altres periquitos es mostra sovint nerviosa i agressiva. Segurament per instint, perquè les femelles han d'ocupar-se dels pollets i vetllar per la seva seguretat, resulta ser, amb diferència, la més espavilada, desperta, inquieta i xafardera de tota la colla. És també escrupolosament polida: cada matí, només llevar-se, neteja els excrements de tots els pals de la gàbia i posa les restes d'enciam en una sola pila, en un raconet. Li agrada rosegar els pals, fer estelletes de tots els tronquets que troba. Demana per sortir i té un vol magnífic, i sap planejar sense cap dificultat. Quan ens veu menjar, inspecciona cada plat per mirar què hi ha a dins, I s'enfila als vasos d'aigua per tastar-ne una mica. Juga a pilota per la taula amb un picarol vermell i també amb uns quants pèsols si té la sort de trobar-ne. És una experta a despenjar les joguines de la gàbia i llançar-les a terra. No ha tingut mai descendència: quan va “moguda”, oblida la seva agressivitat i es fa la “tova”, llepant els costats del bec dels mascles amb cara de guixa, però de moment no ha aconseguit resultats satisfactoris.